Una persona amb VIH, és una persona
Por Jaume d'Urgell el viernes 4 Diciembre 2009, 11:40 - Artículos de opinión - Enlace permanente
M’asabento —atònit—, de que el Govern
d’Espanya trobaria “raonable excloure a les persones amb VIH de les
proves d’accés a la policía”. El primer que faig és contrastar la
informació i cercar alguna prova que sostingui tan increïble afirmació, i això,
encara que la notícia prové de Dos Manzanas, un mitjà de comunicació que
fins avui, mai ha incorregut en falsedat ni en
sensacionalisme.
Heus aquí que, amb vistes al procés de selecció que el Ministeri de l’Interior es disposa a dur a terme per cobrir prop de 2.000 vacants en el Cos Nacional de Policia, el Govern d’Espanya diu en la resposta a una pregunta realitzada pel diputat Gaspar Llamazares que, en efecte, “hom trobaría raonable excloure d’entre les més de 60.000 persones que s’han presentat, a aquelles que siguin portadores del Virus d’Immunodeficiència Humana.”
“Les circumstàncies de contacte amb els ciutadans permeten concloure que un funcionari policial amb VIH + es trobaria, donada la seva deficiència immunològica, amb un risc molt més gran de contraure infeccions per la seva activitat laboral, sent alhora una possible font de contagi” diu la resposta. “Per tot això sembla raonable que hagi de mantenir la causa d’exclusió per a accés al Cos Nacional de Policia dels aspirants VIH +, recollida en el punt 4.3.7. de l’Annex III de l’Ordre Ministerial de 5 de maig de 2009”.
Em sorprèn i m’entristeix, perquè en ple 2009, comença a ser difícil de trobar països desenvolupats, dotats d’un Estat de Dret, amb prou garanties, democràcia i un mínim de respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans, que mantinguin polítiques discriminatòries en base a l’estat de salut de la seva pròpia ciutadania.
Qüestió de Drets Humans
A propòsit de la Declaració Universal dels Drets Humans, m’agradaria assenyalar que els articles: primer (1); segon, punt un (2.1), cinquè (5); setè (7); dotzè (12); vint-i-unè, punt dos (21.2); i vint-i-tresè, punt u (23.1) d’aquesta Declaració, fan referència al caràcter injust d’aquest tipus d’actes discriminatoris, degradants, intrusius, excloents i contraris al inqüestionable dret de tot ésser humà a disposar d’un lloc de treball digne, amb una remuneració justa i sense ser objecte de tan ignominioses discriminacions.
Decisió clarament anticonstitucional
A més, des del punt de vista estrictament Constitucional, aquesta discriminació atempta contra els articles: desè, punt u (10.1) —sobre la dignitat de la persona—, desè, punt dos (10.2) —sobre el respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans, abans esmentada—; catorzè (14) —sobre la igualtat davant la llei—; divuitè (18) —sobre la privacitat—; vint-i-tresè, punt dos (23.3) —sobre la igualtat d’oportunitats per l’accés a la funció pública—; vint-i-sisè (26) —ja que tal discriminació, bé pot ser considerada una “sentència sobre l’honor” —, i trenta-cinquè (35) —sobre el dret al treball—.
Parlem de persones
Més enllà de l’argot jurídic, impedir que les persones portadores del VIH puguin accedir a la Funció Pública, equival a establir les bases per segregar a desenes de milers de persones de la resta de la societat, en una mena de ciutadania de segona classe, a la que —siguin quines siguin les condicions efectives per superar un examen de rendiment físic—, serien apartades per donar positiu en un anàlisi clínic de caràcter inconstitucional, que d’altra banda, no és prou raó per accedir a cap mena de pensió econòmica per incapacitat laboral.
Una persona no ho és menys quan contrau una malaltia, i encara menys mereix l’exclusió professional quan aquesta malaltia ni tan sols li impedeix realitzar normalment les tasques pròpies de la seva feina.
Si deixem passar aquesta discriminació… quina serà la següent? Excloure a les persones que presentin qualsevol complicació coronària, renal, emocional o respiratòria, per lleu que sigui? A qui presenti antecedents genètics desfavorables en les històries clíniques dels seus progenitors? I el següent? Excloure els qui professin religions minoritàries? Restablir els Tribunals d’Honor en l’àmbit de l’Administració Pública? Començarem a calibrar el to exacte del color de la pell?
Posats a discriminar… Què passa amb la carrera professional dels que ja siguin membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat en el moment de contraure el VIH? Agreujar la seva situació i una incomprensió social que gairebé fa més mal que el propi VIH, expulsant-los de la Funció Pública? Respectem seu lloc de treball, establint d’aquesta manera una categoria intermèdia més? Els fem dur un uniforme de color vermell? O un triangle rosa, potser?
És incomprensible que una política d’aquestes característiques provingui d’una Administració General de l’Estat que es troba sota la direcció d’un Executiu de caràcter progressista, per això, més cal creure que es tracta d’un error involuntari, un relliscada provisional, que sens dubte, no pot constituir la veritable i definitiva posició oficial del Govern, perquè discriminar entre éssers humans en funció del seu estat de salut, no és socialista, sinó nacional-socialista.
Confiem en una rectificació
No hi ha dubte de que, igual com el Partit Socialista Obrer Espanyol, ha sabut escoltar el clam generalitzat de la comunitat d’internautes, en introduir canvis orientats a garantir el respecte als Drets Fonamentals en el marc de la tràmit parlamentari de l’ avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible, no dubto que, d’igual manera, les autoritats seran sensibles a la reivindicació de les associacions de Drets Humans i als diferents col•lectius dedicats a la defensa dels drets de les persones discriminades per criteri d’identitat o orientació sexual.
Precisament, un dels trets que caracteritzen la gestió dels governs de signe progressista, és la seva permanent predisposició al diàleg, el saber escoltar i prendre en consideració les reivindicacions dels diferents agents de la societat civil.
Esperem una ràpida i clara rectificació d’una política discriminatòria que exclouria a les persones portadores del VIH de l’accés a la funció pública en els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i en general, de qualsevol altra Administració Pública i fins-hi-tot a empreses privades, perquè en cas que parlem dels drets fonamentals inherents a tota persona, independentment de quin sigui el seu estat de salut.
No importa quantes persones es veuran afectades per aquesta mesura, el que de veritat importa és el valor simbòlic d’adoptar o no adoptar una política discriminatòria d’aquestes característiques. Cap govern hauria de discriminar injustament, i molt menys un de caràcter progressista.
Salut i feina!
Jaume d'Urgell
jaume@durgell.com
http://jau.me (bitàcola)
http://durgell.com (lloc personal)
Comentarios
Molt bó el teu blog! M'ha encantat! I brillant argumentació davant aquesta absurda discriminació que, en principi, Rubalcaba ha rpomés retirar, si no he llegit malament en alguna web GLTB!